Tornar a començar és difícil, segona part

Hola de nou! Tornem amb la segona part sobre els nostres «immigrants». Avui parlem especialment dels clixés sobre els alemanys i la llengua. Què té a veure tot això amb els polonesos a la primavera, la manca d'humor i, per descomptat, la cervesa? Llegeix-ho aquí!
Llegeix aquí la primera part!

Allà on vas, fes com veuràs. Així, doncs:
Xoc cultural: Sí? No? Per què?

•    Felipe: Mai vaig pensar que Alemanya fos tan multicultural. El que pensava abans sobre Alemanya era força diferent.
•    Kasia: He trobat moltes diferències, però no parlaria d'un «xoc cultural».
•    Wilgen: Ja no! Al principi, em va sorprendre quan vaig sentir que tothom entra a la sauna nuet. Sé que no hi ha res dolent en això, però no puc imaginar-me entrar a la sauna nueta. Al Brasil, anem sempre amb bikini, potser els portem ajustats, però no anem despullades. Li vaig demanar al meu marit de no anar-hi més. Seria una raó per demanar el divorci!
•    Júlia: Em vaig adonar que hi ha grans diferències, en comparació amb Rússia, però no parlaria d'un xoc cultural.
•    Michelle: En realitat no, ja ho vaig superar a Suïssa (llavors se’m va fer difícil de suportar el fred). Em va semblar que els alemanys eren més oberts que els suïssos (un aspecte positiu), però a part d'això, no hi va haver cap canvi important.
•    Maria: Sí, una mica, ha, ha! A Alemanya, a diferència d'Espanya, els horaris són més estrictes i si segueixen una línia de treball, és difícil que la canviïn. D'una banda, és positiu perquè són constants i compromesos, però d'una altra, penso que de vegades va bé sortir de la rutina i ser més creatiu. Crec que a Espanya necessitem més disciplina. La perfecció seria trobar l'equilibri entre Alemanya i Espanya.

Pregunta trampa! No us fiqueu amb els alemanys!
El menjar alemany és ...?

•    Felipe: Pizza, patates, cervesa i salsitxes.
•    Kaisa: ... ben preparat és deliciós! Per desgràcia, el menjar polonès, és massa consistent per menjar-ne cada dia.
•    Wilgen: M'encanten les mandonguilles amb pit d’ànec i col vermella. Al principi no podía menjar pa integral, el gust em recordava a menjar per gossos. Ara m'encanta menjar «menjar per gossos». Tot és qüestió d'hàbits. Trobava a faltar el menjar brasileny: arròs, fesols, verdures al vapor, carn. A Alemanya, ho tenim tot, però al principi no trobava l'arròs que volia i després, no sabia com utilitzar la cuina elèctrica. Cada dia, servia algun aliment cremat.
•    Júlia: Salsitxa, cervesa, pretzel, schnitzel i kebab, ha, ha.
•    Michelle: Potser és l’únic que trobo a faltar de Mèxic. No és que el menjar alemany sigui dolent, però no es pot comparar amb els tacos i demés... ha,ha. Ho sento, Alemanya.
•    Maria: Patates i salsitxa.

Xucrut, pantalons de cuir i sandàlies amb mitjons! Els clixés alemanys!

Típic alemany: Què et ve al cap?

•    Felipe: Mai creuis en vermell, planifica tot per avançat, s’ha d’estar de mal humor per tot, trencar la filera al supermercat quan s'obre una altra caixa.
•    Kasia: Volkswagen, Goethe, Merkel, pantalons de cuir.
•    Wilgen: Alemanya està molt desenvolupada en tecnologia, ciència i literatura. Al començament la gent és molt reservada, però amable i atenta. Al Brasil, és molt fàcil fer nous amics, però se’n van de la mateixa manera. Els alemanys tenen un pla per a tot, tot ha s’ha de planificar amb anterioritat. Als alemanys els agraden les flors i els jardins, fer esport, ser membres d'un club i viatjar.
•    Júlia: Sempre tenir-ho tot planificat. Reservat i sense sentit de l’humor. Pensen en tot: salut, seguretat, cultura, educació ...
•    Michelle: Cervesa - salsitxes - patates - Angela Merkel - tren d’alta velocitat - impostos per tot - assegurances per tot - persones compromeses socialment.
•    Maria: Algú molt enfadat, ha, ha.

És difícil l’alemany?

Com vas aprendre alemany? Què ha estat el més difícil?

•    Felipe: He superat tots els nivells de l'idioma, de l’A1 al C2 i he de dir que no és tan difícil aprendre’l. El que és difícil és entendre els diferents dialectes. El suabi i el palatí són d’ús comú a Baden Württemberg.
•    Kasia: Vaig aprendre alemany a l'escola, però per descomptat, la forma més ràpida d'aprendre un idioma és la immersió. De vegades, encara m’equivoco amb els articles.
•    Wilgen: Vaig fer un curs d’immersió en alemany durant dos anys. Després, vaig parar i, llavors, vaig anar a la universitat. Mai deixes d'aprendre. Encara avui, culpo als polonesos pels meus problemes amb el pol·len ("polonesos" en alemany: "Pol·len", "pol·len" en alemany: "Pollen"). "La primavera arriba i amb ella, els polonesos". El meu marit continua dient: "Deixa als pobres polonesos en pau - no tenen res a veure amb això".
•    Júlia: Vaig començar a aprendre alemany a l'escola, després vaig estudiar lingüística a Rússia durant dos anys. La gramàtica alemanya és molt lògica i regular, però encara no entenc quan es poden ometre els articles i quan no. I, per descomptat, la pronunciació també em costa.
•    Michelle: Vaig començar a aprendre alemany a Suïssa, amb vuit anys. Tan llavors com ara trobo que és difícil saber quin és l’article adequat per a cada paraula i diferenciar-los per dir “den” o “dem”.
•    Maria: El meu primer contacte amb l’alemany va ser d'octubre a desembre. Va ser la primera vegada i va ser molt difícil. Sé dir algunes paraules però encara no puc mantenir una bona conversa. És difícil perquè és molt diferent del castellà, el català o l'anglès, però vull aprendre aquest idioma!

I per últim, però no menys important, un tema important: la planificació del temps. Sovint se sent a parlar que el rellotge és el rei a Alemanya. Què en pesen els nostres immigrants?

Puntualitat alemanya: Com és al teu país d'origen? Què passa amb l’organització al teu país? Planifiques amb anterioritat?

•    Felipe: Per descomptat hi ha persones puntuals i no puntuals a cada país. A Alemanya, la tendència és més aviat puntual. La meva forma de pensar és "no tot ha d’estar planificat". De vegades, l'espontaneïtat és millor que un pla ben pensat.
•    Kasia: Estadísticament parlant, els alemanys són més puntuals i s’organitzen millor que els polonesos. Però hi ha excepcions a tot arreu...
•    Wilgen: Al Brasil, les coses són bastant espontànies. L’única cosa que es planifica amb anterioritat són els casaments. Però tenim la paraula «demà». Si els brasilers diuen: ho faré demà, possiblement ho facin. Però també és possible que es canviï a demà passat i no se sap, ni si es farà ni quan es farà. Així, «demà» pot significar sí, potser i no alhora. Però algunes coses, també les planifico amb anterioritat!
•    Júlia: Els russos són molt espontanis, no planifiquen res. A Rússia, arribar entre 15 i 20 minuts tard és normal. No es pot confiar en els transports públics com es fa a Alemanya.
•    Michelle: Sempre diuen, els mexicans arriben «tard elegantment». Segons els meus pares, fins i tot és groller arribar a l’hora quan et conviden a sopar per primera vegada. Crec que la gent es planifica el temps de manera diferent. També conec alemanys que no són gaire puntuals i que no planifiquen gaire.
•    Maria: Ha, ha, bona pregunta! Em sorprèn la puntualitat alemanya. A Espanya no existeix! En situacions informals, generalment les persones arriben tard. Només ho tenim en compte pels fets formals o importants. Potser hi ha una relació entre la nostra manera de viure i la puntualitat.
Les primeres setmanes a Alemanya: emocions, pensaments i experiències. Ara els coneixes. Agraïm que el nostre personal ho hagi volgut compartir! Malauradament no podem dir si els clixés es poden confirmar, però esperem que no sigui el cas! Perquè pensem que estem força bé
Que tinguis un bon i assolellat cap de setmana.
El teu equip alugha
 
#alugha
#doitmultilingual