Tornar a començar és difícil

És clar que som un grup de persones multilingües d'origen ben diferent: els pares de molts de nosaltres no han nascut a Alemanya, però alguns hi han crescut. Alguns companys han arribat aquí en edat adolescent o adulta. Avui parlarem amb ells.

Us volem explicar les primeres impressions dels nostres col·legues a Alemanya en dos articles. Volem saber: com va ser l’experiència de viure en un país estranger? Quins aspectes van ser positius, quins negatius? Per això hem demanat als «immigrants d’alugha» que ens expliquin les seves primeres setmanes a Alemanya. Continua llegint!

Comencem per ordre cronològic de la seva arribada a Alemanya.

Quan vas venir a Alemanya i per què?

•    Felipe: Només tenia 24 anys quan vaig decidir emigrar a Europa, bé, a Alemanya. Volia aprendre l'idioma per continuar amb els estudis disseny gràfic. A Europa, tenia decidit anar a França o Alemanya. Al principi volia anar a França perquè tinc família a Clermont-Ferrand però no tot va segons els plans.
•    Kasia: Vaig venir a Alemanya quan tenia 19 anys per aprendre l'idioma i treballar com au pair.
•    Wilgen: Tenia 25 anys quan vaig venir a Alemanya, el novembre de 2002. Volia aprendre l'idioma i continuar els estudis. Vaig triar aquest país quan el meu padrastre, que vivia entre Alemanya i el Brasil, va decidir instal·lar-se a Alemanya.
•    Julia: Al 2014, quan tenia 20 anys, vaig estudiar un semestre a Alemanya. Sóc una enamorada de la universitat i del país, per això vaig decidir seguir estudiant a Alemanya.
•    Michelle: Tenia dotze anys quan vaig venir a Alemanya el 2010. Abans vaig viure a Suïssa durant nou anys i ens vam mudar a Alemanya perquè el meu pare va trobar feina a la BASF.
•    Maria: Vaig venir a Alemanya a l'agost de 2016 quan tenia 22 anys. Principalment per jugar al Club d'Hoquei de Mannheim i també per créixer personalment. Era la primera vegada que vivia sola i lluny de casa.

Com sabeu, els pensaments són lliures, però encara volem saber:

Intenta recordar: Quins van ser els teus primers pensaments i en quina mesura han canviat?

•    Felipe: La burocràcia em molestava una mica, però després d'un temps t'acostumes a ella. A la història de la humanitat els humans s’han sabut adaptar, això encara és vàlid avui en dia.
•    Kasia: Hi havia tantes diferències amb el meu país! Encara gaudeixo de la diversitat.
•    Wilgen: Vaig pensar que aprendria l'idioma fàcilment, però no ha estat així. M’ha portat uns quants anys… i encara l’estic aprenent.
•    Julia: Quan vaig venir a Alemanya, vaig pensar: Ostres!, tot està molt ordenat, pots confiar en la puntualitat dels mitjans de transport. A poc a poc vaig veure que no totes les coses són tan perfectes com semblen a primera vista.
•    Michelle: Si no ens haguéssim mudat, igualment hagués hagut de canviar d'escola, perquè ja havia acabat l’educació primària. Així que desitjava un nou començament. A més, per mi, Alemanya va ser el país on es va crear Nickelodeon, ha, ha. Per descomptat, vaig trobar a faltar als meus amics, però ja havíem planejat com veure’ns. Avui, em sento realment connectada amb Alemanya, perquè he passat bona part de la meva joventut aquí.
•    Maria: No parlava gens d’alemany, així que quan vaig arribar no vaig entendre res i era molt complicat comunicar-se amb la gent de l'equip. Però avui, 8 mesos més tard, tot i la dificultat de la llengua, he fet nous amics i puc dir que em sento com a casa. La meva descripció de Mannheim és la d’una ciutat petita però acollidora.

Sovint fem la connexió d’una determinada època amb determinades experiències. I els alughans?

Hi ha hagut res d'especial durant les primeres setmanes a Alemanya?

•    Felipe: En comparació amb Santiago, l'hivern va ser bastant diferent amb tota la neu. Santiago està situat en una vall pictòrica, envoltada de muntanyes. Per aquesta raó el clima és més suau que als Andes, que ofereixen les millors zones d'esquí durant l'hivern.
•    Kasia: Al començament m’enyorava molt.
•    Wilgen: No ...
•    Michelle: Les vacances escolars alemanyes són diferents a les de Suïssa. Quan vaig arribar, les vacances escolars a Suïssa gairebé havien acabat, però les d'Alemanya acabaven de començar, així que vaig tenir tres mesos de vacances. Va ser fantàstic.
•    Maria: Quan vaig venir aquí, vaig viure amb dues noies de l'equip, però 3 setmanes més tard em vaig mudar a un nou pis amb una jugadora irlandesa. El pis estava buit, així que vam comprar tots els mobles a IKEA i els vam portar a casa. Després d'això, em vaig lesionar i vaig perdre 4 partits de la temporada!! Va ser molt pesat perquè no vaig poder jugar, però almenys tinc un pis amb tot el necessari.

El que ens interessa a tots, és clar…

Sigues sincer: Per què et vas quedar?

•    Felipe: Pots provar coses diferents durant tota la vida, però si inverteixes temps, paciència, propòsits, nervis, diners i passió, has d’aconseguir el teu objectiu abans de tornar a començar de nou en un altre lloc.
•    Kasia: Aquí em van donar una plaça a la universitat.
•    Wilgen: Al principi, la meva mare i el meu padrastre eren aquí. Després vaig fundar la meva pròpia família.
•    Júlia: Simplement no volia tornar. Vaig veure més oportunitats de desenvolupament professional aquí a Alemanya.
•    Michelle: Crec que aquesta pregunta és respon per si sola. La meva família i la majoria dels meus amics viuen aquí. Potser no viuré aquí per sempre, però crec que una part de mi sempre hi serà.
•    Maria: Em vaig quedar perquè m’ho passo molt bé jugant a hockey. El nivell de la lliga és superior al d’Espanya i puc millorar molt. A més, anem primeres a la lliga, i si seguim igual, podria ser un any important.

Certament, es necessita temps per adaptar-se a una nova llar, per això ens ha semblat pertinent preguntar:

Quina és la teva píndola per contrarestar la nostàlgia?

•    Felipe: L'única cosa que trobo a faltar és viure amb algú altre o, millor dit, la vida familiar. Si vius sol, sembla que falti alguna cosa els caps de setmana. Per exemple el típic dinar familiar a la terrassa. La millor recepta contra la nostàlgia és estar ocupat.
•    Kasia: Quan Alemanya es va convertir en la meva segona llar, ja no vaig tenir nostàlgia.
•    Wilgen: Sempre em mantinc en contacte amb familiars i amics. Avui en dia - amb WhatsApp - tot és fàcil ...
•    Júlia: No tinc nostàlgia, només trobo a faltar la meva família i els amics.
•    Michelle: Com fa la dita?: «No es tracta de quant temps tens, sinó del que fas amb ell». Crec que aquesta afirmació es pot transferir a diferents afers, també al de la residència. Mantingues el contacte amb persones que són importants per tu i fes el que t'agrada. El lloc on siguis és secundari.
•    Maria: Des que vaig anar a viure a Mannheim, que no sento nostàlgia perquè la gent ha fet que em sentís com a casa. N’estic molt agraïda. Per mi, és el més important. Per tant, jo suggeriria ser amable i sociable.

Aquest ha estat el primer article, el segon arribarà aviat! Esperem que pugui ajudar a tots els nouvinguts a Alemanya, o a qualsevol altre país. Es tracta de demostrar que les petites i grans dificultats inicials no són res dolent i que, fins i tot, poden ser gracioses!

Salutacions del teu equip multilingüe d'alugha

#alugha
#doitmultilingual